![escanear0099]()
![escanear0098]()
FOTO EN EL PORTAL DE LA CASA DONDE NACÍ EN LA CALLE ROSELLÓN, 112 DE BARCELONA Y JUNTO A LA VENTANA DE LA HABITACIÓN, DONDE MI MADRE ME PARIÓ.
EL CARRER ON JO VAIG NÉIXER
El carrer on jo vaig néixer
era un carrer vell i trist,
amb les runes de la guerra
i molta fam i neguit.
Hi havia una casa alta
amb una porta de pic:
un fuster, un forn de pa,
i un passatge de veïns;
un manyà, una taberna
i molta pols pel camí.
Hi passaba un drapaire
amb un sac de color gris
i també l’escombriaire;
un esmolet i el carter,
que portava les missives
de les morts del bombardeig.
El carrer on jo vaig néixer
era un carrer vell i trist,
amb les runes de la guerra
i molta fam i neguit.
Hi havia l’home dels gossos
i el dels coloms voladors;
tallave vaixells de fusta
somnien rutes millors;
que no hi hagués la misèria
d’aquell passatge Batlló.
Amb la mare i la meva àvia
i un sols llit, que era pels tres,
atrinxerats com podíem
fugiem del bombardeig
dins de la porteria
freda, i a peu de carrer.
El meu pare era al front
lluitant, no sé perquè:
una guerra fratricida
entre blaus i entre vermells;
que sembraven cada dia
llavors de mort pels carrers.
A l’acabar-se la guerra
quan tres anys tenia jo,
un dia vingué el meu pare;
que ja tornava del front,
per conèixer el fill, que un dia
engendraren amb amor.
Va ser al carrer Rosselló;
d’aquell barri de les corts,
on el pare tremolós
em va fer el primer petó;
i m’abraçara amb la mare,
que jo era el seu tresor.
……………………………..
El carrer on jo vaig néixer
ja no era vell, ni era trist,
ni havia runes de guerra,
ni tanta fam, ni neguit;
doncs el pare ja era lliure
d’aquella guerra civil.
Francesc Barbachano
![]()
![]()
